Models de cooperatives d’ús (MCU):
El model de cooperativa en cessió d’ús és un sistema molt desenvolupat al Canadà i països escandinaus però que a Espanya no s’han vist les primeres cooperatives fins al 2011. Tot i que cada cooperativa funciona de la manera que els seus membres decideixin, les principals diferències de la cessió d’ús amb la propietat privada són:
- Els habitatges no poden ser ni venudes ni llogades, tan sols es pot transmetre el dret a ús.
- Es paga un dret d’ús d’import molt inferior a un lloguer o a una hipoteca. Aquest dret inclou la majoria de serveis com l’aigua, la calefacció, recollida d’escombraries.
- Els edificis solen tenir espais comuns per a tots els membres com bugaderia i sala de festes.
- Es disposa d’un fons monetari que pot ser utilitzat per a reformes dels habitatges o de l’edifici.
- Es poden aconseguir ofertes comunitàries per a tota la comunitat a costos més econòmics.
Les formes de crear aquestes cooperatives són diverses. Es poden construir habitatges nous, comprar edificis ja construïts, rehabilitar-los o fins i tot convertir edificis de propietat o lloguer a cooperativa.
- Construcció o rehabilitació sota criteris de bioconstrucció i bioclimàtics.
- Preferència per la contractació de serveis d’economia alternativa, solidària i social, i per un consum responsable.
- Alimentació que doni suport al local, producte de temporada i ecològic i, en general, la sobirania alimentària.
- Subministrament mitjançant energia solar passiva, energies renovables i promovent l’autonomia energètica.
- Finançament mitjançant banca ètica.
- Reducció de la petjada ecològica i del consumisme.
El model de cooperativa de cessió d’ús es caracteritza perquè els membres de la mateixa mantenen de per vida la propietat dels habitatges. El sistema de constitució d’aquesta cooperativa és el següent: els membres paguen una prima d’entrada pels habitatges (nou vegades menor del que pagarien per l’entrada d’una hipoteca) i abonen, a més un cànon mensual de per vida (aproximadament el 90 % d’un lloguer habitual i el 70% de la lletra d’una hipoteca) que, un cop amortitzat el préstec de construcció servirà per constituir un fons de millora, de préstecs, de difusió, etc.
Els membres de la cooperativa compten amb un dret d’ús que es pot heretar, i s’involucren des del principi en el disseny i gestió de l’habitatge. No obstant això, en cas que vulguin abandonar la cooperativa, tornen el dret d’ús a la mateixa, que s’encarrega de revendre’l, evitant així pujades especulatives de preu. A més, en sortir de la cooperativa es recupera la inversió inicial i el cost de les inversions de millora, revisat amb l’IPC.
El model proporciona els drets principals de la propietat, com un contracte de per vida, la possibilitat de realitzar millores i de participar en les decisions de la finca, i al mateix temps, eludeix la inestabilitat econòmica derivada de la variació dels tipus d’interès de les hipoteques en el cas de l’adquisició, així com la revisió periòdica dels contractes, en el cas del lloguer.
La cooperativa tindrà tres tipus de soci: el soci-habitant, que viurà en algun dels pisos; el soci-expectant, interessat en accedir quan hi hagi una vacant; i el soci-col·laborador, que dóna suport al projecte i participa en les activitats de l’entitat. No descarten que hi hagi un quart tipus, una mena de soci inversor o capitalista, ja que l’accés als crèdits bancaris estàndard no és fàcil i moltes cooperatives ho supleixen amb particulars, entitats amb capital disponible o banca ètica, que solen estar més obertes a propostes alternatives.
És el que s’anomena el model nòrdic Andel: una comunitat de veïns que, sota una fórmula cooperativa on els seus membres gaudeixen d’un ús indefinit de la propietat a través d’un dret d’ús. Aquesta forma de gestionar i finançar la comunitat és “una regla d’or que cada un dels propietaris es compromet a mantenir”, apunta Arestizábal, perquè no reverteixi de nou al sistema especulatiu “com ha pogut ocórrer amb algunes cooperatives”, afegeix.